Un servei d'emergències no pot quedar bloquejat per la pròpia emergència
Per una ubicació segura i resilient dels equipaments essencials de Premià de Mar
Nova Comissaria Avant projecte de
l'ajuntament de Premià de Mar
Resiliència
La resiliència és la capacitat d'un servei de continuar funcionant durant una situació adversa —un aiguat, un incendi, un tall de subministrament, una crisi sanitària— i de recuperar-se'n ràpidament, mantenint en tot moment les funcions essencials per a la població.
Un servei públic resilient es planifica pensant en el pitjor escenari, no en el més còmode: s'ubica en llocs segurs i accessibles quan tot falla, disposa d'alternatives de subministrament i de comunicació, i s'integra de manera coherent en els plans d'emergència municipals. La resiliència no és un cost afegit: és la condició que fa que un servei essencial ho sigui de veritat, precisament el dia que més es necessita.
El Consell Comarcal del Maresme, en el Pla de Rieres 2026, indica: d'acord amb la Guia per a la reducció de la vulnerabilitat dels edificis davant inundacions, les mesures d'autoprotecció es basen en quatre estratègies principals: evitar, resistir, tolerar i retirar. L'objectiu general és:
- Reduir la probabilitat d'entrada d'aigua.
- Minimitzar els danys materials i funcionals.
- Garantir la continuïtat operativa dels serveis essencials.
Situació de la comissaria
L'ajuntament ha presentat un avantprojecte per situar la nova comissaria al Camí Ral 239 de Premià de Mar, dins l'expedient municipal I118-2023-48. A continuació es recull la documentació tècnica i les declaracions institucionals de rellevància directa en relació amb el risc d'inundació d'aquesta parcel·la, presentada com a documentació complementària a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el juny de 2026.
1. Objecte del document
Posar en coneixement de l'Agència Catalana de l'Aigua l'existència de documentació tècnica i declaracions institucionals que acrediten que la parcel·la del Camí Ral 239 se situa dins de zones d'inundabilitat i de la conca hidrològica de torrents que desborden amb períodes de retorn de deu (10) anys.
2. Pla Director de les Rieres del Maresme
2.1 Publicació i vigència
En data 12 de maig de 2026, el Consell Comarcal del Maresme va publicar el Pla Director de les Rieres del Maresme, document de planificació hidrològica d'àmbit comarcal que inclou la cartografia d'inundabilitat, les fitxes hidrològiques de la xarxa de torrents i les propostes d'actuació per a la reducció del risc.
↗ Pla Director de les Rieres del Maresme — Consell Comarcal del Maresme
2.2 Inclusió de la parcel·la en zona d'inundabilitat
A la pàgina 11 del document de Fitxes de la xarxa hidrològica i cartografia (document 3 del Pla), s'acredita documentalment que la parcel·la on es preveu ubicar la comissaria de policia local de Premià de Mar es troba inclosa, de manera simultània, en els dos àmbits següents:
- Límit de la conca del Torrent de Can Amell.
- Taca d'inundabilitat del Torrent de Can Amell.
↗ Fitxes de la xarxa hidrològica i cartografia (doc. 3)
2.3 Desbordament amb Q10 — Torrent de Can Amell
A la pàgina 12 de l'esmentat document s'especifica que el Torrent de Can Amell desborda amb un cabal de període de retorn de deu anys (Q10), és a dir, amb una probabilitat anual d'ocurrència del 10%.
Q10: cabal amb període de retorn de 10 anys, amb un 10% de probabilitat anual de ser igualat o superat (Directiva 2007/60/CE relativa a l'avaluació i gestió dels riscos d'inundació).
2.4 Desbordament amb Q10 — Torrent de la Cisa
A la pàgina 14 del mateix document s'acredita que el Torrent de la Cisa també desborda amb Q10, i que la inundació resultant afecta igualment la parcel·la on l'Ajuntament preveu ubicar la comissaria de policia local. En conseqüència, la parcel·la objecte del projecte es troba en zona d'inundabilitat per efecte de dos torrents independents, cadascun d'ells amb un període de retorn de deu anys.
2.5 L'emergència climàtica agreujarà el risc
Si bé el risc d'inundació amb Q10 (període de retorn de deu anys) de la parcel·la on l'Ajuntament de Premià de Mar pretén ubicar la nova comissaria ja és, per si sol, motiu de preocupació, la situació d'emergència climàtica fa evident que aquest risc empitjorarà encara més. L'Acord GOV/65/2026, de 24 de març, pel qual s'aprova la revisió del Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT), ho constata:
«És per això que la revisió actual respon a l'evolució del risc d'inundacions, agreujat pels efectes del canvi climàtic i per la major freqüència de fenòmens meteorològics extrems, que incrementen la probabilitat d'emergències d'especial gravetat.»
A més, la situació de la parcel·la, propera a la costa, magnifica el problema, tal com indica el mateix INUNCAT a la pàgina 17 de la seva memòria:
«Inundacions de costa: Un aspecte important a considerar és que, si bé els temporals de mar acostumen a inundar zones urbanes amb un drenatge insuficient, també poden agreujar significativament les inundacions d'origen fluvial, ja que l'onatge dificulta el desguàs dels rius cap al mar. Les inundacions causades per l'onatge poden anar acompanyades de processos erosius en platges, esculleres, passeigs... i d'acumulacions de sediments en el rereplatja o en les bocanes dels ports.»
↗ Memòria INUNCAT — Revisió del Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya (24/03/2026)
2.6 La Policia, llistada com a element vulnerable a la Taula 6 del PGRI
L'apartat 5.2.1 del PGRI, «Metodologia de priorització dels àmbits d'actuació», recull a la Taula 6 («Categories de risc considerades en la priorització dels TRI») la classificació dels elements vulnerables que s'han de tenir en compte en l'avaluació del risc. Dins la categoria «Públic i Social» el PGRI indica textualment, com a indicador d'elements amb afecció per inundació GREU o MOLT GREU:
«Edificis públics i de les forces de seguretat: Ajuntaments, Bombers, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil, Policia, Protecció Civil»
— PGRI 2022–2027, Taula 6, categoria «Públic i Social»
La rellevància d'aquesta cita és d'una contundència jurídica excepcional: la «Policia» apareix literalment i nominalment al pla de gestió del risc d'inundació vigent del districte, llistada entre els elements vulnerables d'una zona inundable. No es tracta d'una interpretació sistemàtica ni d'una analogia: el propi pla, en el seu text vigent, identifica les seus de la Policia com a infraestructures crítiques que cal preservar de l'exposició al risc.
3. Què passa quan un servei d'emergències s'ubica on no toca
Un servei d'emergències no és un edifici més: és la garantia que, quan tot falla, algú pot respondre. Ubicar-lo en una parcel·la amb risc d'inundació Q10 no és només una qüestió tècnica o normativa: té conseqüències directes i previsibles sobre la seguretat de les persones.
Si la mateixa parcel·la que s'inunda —o els vials que hi donen accés— queda tallada per l'aigua, la comissaria deixa de poder-hi arribar, els seus propis vehicles hi queden atrapats, i el servei que hauria d'acudir en ajuda de la població es converteix, ell mateix, en una víctima més de la inundació.
Aquesta plataforma no qüestiona en cap moment la professionalitat ni el compromís dels agents de la Policia Local: ben al contrari, és precisament perquè en respectem la feina que denunciem que la ubicació proposada els comprometria greument. Uns professionals que han de vetllar per la seguretat dels ciutadans no poden fer-ho si el seu propi lloc de treball queda inundat, aïllat o fora de servei precisament durant l'emergència que més els necessita.
Els profesionals contesten la trucada, però no auxiliar els ciutadans: els seus propis vehicles i accessos estan inundats.
Els mitjans técnics han caigut, ni tan sols es poden rebre trucades ni els avisos del CRA - central receptora d'alarmes.
I no, això no és cap exageració retòrica. Les vinyetes no inventen un problema: representen de forma entenedora un escenari que els informes de l'ACA, el Pla de Rieres del Maresme i el Pla INUNCAT identifiquen com un risc real. No és una hipòtesi; és un escenari que ja s'ha produït en episodis recents, com els de 2016 i 2023. I, malauradament, tots tenim encara molt presents les dramàtiques conseqüències dels aiguats que han afectat Catalunya i altres punts d'Espanya en els darrers anys. Precisament per això, el Pla INUNCAT adverteix que el canvi climàtic agreujarà el risc i la intensitat dels episodis d'inundació, especialment en infraestructures vulnerables.
Un servei d'emergències que pot quedar fora de servei per la mateixa emergència que hauria d'atendre no compleix la seva funció essencial. La ubicació d'un servei d'emergències no pot respondre a criteris polítics si aquests entren en contradicció amb les evidències tècniques. Quan s'ignoren els antecedents d'inundació i les avaluacions de risc, es comprometre l'operativitat del servei, i dels seus profesionals precisament durant les emergències, posant en risc la seguretat de les persones i la protecció dels seus béns.
4. Documentació fotogràfica complementària
El document original inclou fotografies del vial adjacent i d'accés a la parcel·la objecte del projecte, corresponents a l'episodi d'inundació de l'any 2016, que acrediten gràficament l'afectació real de la zona en episodis de pluja intensa i la vulnerabilitat de l'accés al servei essencial projectat.
Els informes de l'ACA i de l'INUNCAT no són hipòtesis teòriques: estan refrendats per episodis d'inundació històrics i recents que ja han afectat aquesta mateixa zona de Premià de Mar.
Episodi d'inundació, 2016.
Episodi d'inundació, 2016.
Episodi d'inundació, 2016.
Episodi d'inundació, 2016.
Episodi d'inundació, 2023.
La documentació fotogràfica i els vídeos dels episodis de 2016 i 2023 demostren que el període de retorn de deu anys (Q10) que empra l'ACA no és una estimació conservadora: els fets reals ja l'han superat, amb una repetició efectiva de només set anys. Tot indica que, amb l'agreujament de l'emergència climàtica, la situació serà encara pitjor en el futur proper.
5. Guia per a la reducció de la vulnerabilitat dels edificis davant inundacions
El document de Propostes d'actuació i pla d'inversions del Pla Director recull, a la pàgina 17, els principis de la Guia per a la reducció de la vulnerabilitat dels edificis davant inundacions, en els termes literals següents:
«D'acord amb la Guia per a la reducció de la vulnerabilitat dels edificis davant inundacions, les mesures d'autoprotecció es basen en quatre estratègies principals: evitar, resistir, tolerar i retirar. L'objectiu general és: 1) reduir la probabilitat d'entrada d'aigua; 2) minimitzar els danys materials i funcionals; i 3) garantir la continuïtat operativa dels serveis essencials.»
↗ Propostes d'actuació i pla d'inversions
La comissaria de policia local constitueix un servei essencial de protecció civil. La seva ubicació en una parcel·la inclosa en la taca d'inundabilitat Q10 de dos torrents és directament contrària al tercer objectiu de la Guia, que exigeix la garantia de la continuïtat operativa dels serveis essencials davant episodis d'inundació.
Cal posar en relleu que aquestes conclusions han estat redactades pel Consell Comarcal del Maresme, òrgan del qual l'Alcalde de Premià de Mar n'és president des del mes de juliol de 2025.
El Pla Director no es limita a diagnosticar el risc: n'exigeix la conseqüència pràctica, que és garantir la continuïtat operativa dels serveis essencials. La informació aportada en aquest document acredita que l'avantprojecte de la nova comissaria preveu ubicar-la, precisament, en una parcel·la inundable amb un període de retorn de deu anys (Q10). D'acord amb els mateixos criteris tècnics del Pla Director, aquesta circumstància hauria de descartar la ubicació proposada, llevat que es presenti un pla d'actuació concret i verificable que en garanteixi l'operativitat malgrat la inundabilitat — cosa que, fins avui, no s'ha fet pública.
I això és precisament el que el mateix Alcalde de Premià de Mar, en la seva condició de president del Consell Comarcal del Maresme, va advertir en la presentació del Pla de Rieres a Televisió de Badalona (minut 1:58):
«És que fer diagnosi sense fer un pla d'actuació és, a vegades, deixar informes al calaix i que després no tinguin una transposició real.»
Aplicat a aquest cas, la pregunta és directa: disposa l'Ajuntament d'un pla d'actuació que garanteixi la continuïtat operativa d'un servei d'emergències ubicat en zona inundable Q10, o l'avantprojecte de la comissaria corre el risc de convertir-se, precisament, en un d'aquells diagnòstics que es deixen al calaix sense la transposició real que el mateix Alcalde reclama?
La resposta és que ni a l'avantprojecte, ni a les converses amb l'alcalde, el regidor i els arquitectes municipals, ni a les licitacions hi ha la més mínima menció ni previsió del risc d'inundacions.
6. Conclusions
- La parcel·la del Camí Ral 239 de Premià de Mar es troba inclosa en la taca d'inundabilitat i en el límit de la conca del Torrent de Can Amell, i és igualment afectada per les inundacions del Torrent de la Cisa, tots dos amb un període de retorn de deu anys (Q10), d'acord amb el Pla Director de les Rieres del Maresme (publicat el 12 de maig de 2026).
- La ubicació d'un servei essencial de protecció civil en zona d'inundabilitat Q10 és contrària als principis de la Guia per a la reducció de la vulnerabilitat dels edificis davant inundacions, recollida en el propi Pla Director, la qual exigeix garantir la continuïtat operativa dels serveis essencials.
- A la vista de tot l'anterior, resulta d'una obvietat flagrant que la parcel·la del Camí Ral 239 no compleix els requisits mínims exigibles per acollir-hi la comissaria de policia local de Premià de Mar. La seva inclusió en zona d'inundabilitat Q10 per efecte de dos torrents independents, la classificació expressa dels edificis de la Policia com a element vulnerable a la Taula 6 del PGRI, i l'advertiment del propi Alcalde sobre els riscos de construir «allà on no toca», conflueixen en una mateixa conclusió tècnica i institucional que no admet interpretacions alternatives.