Un soterrani que apareix i desapareix
La pàgina 27 afirma, subratllat, que "l'edifici no disposa de soterrani". Els plànols de les pàgines 132-133 el dibuixen, amb galeria de tir i sales de custòdia incloses.
Nova Comissaria Avantprojecte de
l'Ajuntament de Premià de Mar
Contradiccions internes i publicitat enganyosa a l'avantprojecte de la comissaria
L'avantprojecte exposat al públic conté afirmacions incompatibles entre si sobre elements bàsics de l'edifici: si té soterrani o no, per on s'hi accedeix, si té aparcament, i quantes sales de custòdia preveu. A més, les imatges de síntesi que l'acompanyen mostren un entorn verd i acollidor allà on els propis plànols tècnics situen un dipòsit de vehicles.
Quan un document tècnic es contradiu a si mateix en els seus elements essencials, ningú —ni els veïns, ni els tècnics municipals— pot saber realment quin és el projecte que s'aprova.
El problema, en quatre punts
Un accés principal en dubte
La memòria descriu un accés generós des de la N-II. El plànol funcional converteix aquest mateix espai en un dipòsit de vehicles tancat. Per on entra la ciutadania?
Un aparcament que "no existeix"
El mateix text que nega el soterrani també nega l'aparcament. Altres pàgines el dibuixen amb tota claredat.
Una sala de custòdia amb quatre mides
5 m², després 13,05 m², després una garjola de 9 m², i finalment dues de 9 m² cadascuna. Mai es concilien entre si.
Plànol de l'avantprojecte (pàg. 132-133): el soterrani hi apareix amb galeria de tir (36 m²) i sala de custòdia — el mateix soterrani que la pàgina 27 nega que existeixi.
No és possible que totes dues afirmacions siguin certes alhora. I si un document tècnic no permet saber si un edifici té soterrani, ningú pot avaluar-lo ni impugnar-lo amb garanties.
Imatges que prometen el que els plànols no permeten
L'avantprojecte és profusament il·lustrat amb imatges de síntesi que mostren amplis espais lliures, zones enjardinades i ciutadans passejant i fent esport al costat de la comissaria. Els propis plànols funcionals del mateix document contradiuen aquesta imatge:
A més, la major part d'aquest entorn "verd" es dibuixa sobre la franja de la N-II, una carretera de titularitat estatal. La seva hipotètica pacificació no té projecte redactat, ni pressupost, ni data, i no depèn de l'Ajuntament de Premià de Mar.
Representar com a cert allò que és incert, com a propi allò que és aliè i com a executat allò que ni tan sols està planificat no és una imprecisió: és un vici de falta de veracitat de la documentació tècnica.
Un pressupost que no quadra
Edificació: 1.686.193,24 €
Urbanització: 92.266,76 €
Jardineria: 7.048,64 € (0,4%)
Total avantprojecte: 1.778.460,00 €
Del pressupost total, només 7.048,64 € es destinen a jardineria i plantació —menys del 0,4%—, i el propi document reconeix que aquesta partida no inclou l'espai públic que envolta l'edifici. Per si no fos poc, la revista municipal va anunciar un pressupost de 1.375.000 € per a tot el projecte, una xifra inferior al cost de l'edificació sola. Un dels dos pressupostos és fals, o el projecte no és econòmicament viable tal com s'ha presentat.
Quatre opcions, cap escollida
El document parla de "les dues propostes d'estratègia plantejades", però a la pàgina 43 en presenta quatre —compacte o porós, transversal o longitudinal— sense indicar quina és l'elegida ni quan es decidirà. Es justifiquen amb un suposat "factor de forma dinàmic" que canviaria amb les estacions de l'any, cosa que no té sentit arquitectònic: un edifici construït no canvia de forma a l'estiu i a l'hivern.
Pàg. 43 de l'avantprojecte: quatre opcions sense escollir, amb places d'aparcament que varien fins a un 50% entre elles per a la mateixa parcel·la.
Una exposició pública ha de recaure sobre un projecte definit, no sobre un ventall obert on la decisió real es difereix sense control ciutadà.
Per què això importa al veïnat?
Un avantprojecte que es contradiu en els seus elements essencials —soterrani, accés, aparcament, custòdia— i que il·lustra amb imatges un resultat que els seus propis plànols desmenteixen, no permet exercir el dret d'al·legació amb garanties: els veïns no saben sobre quin projecte concret es pronuncien.
El que es demana, en clar:
- Retroacció del tràmit al moment de l'exposició pública, per manca d'un objecte definit i determinable.
- Refosa íntegra del document, resolent totes les contradiccions detectades.
- Nova exposició pública sobre un projecte únic, coherent i verificable.
- Correcció de la documentació gràfica perquè reflecteixi fidelment allò que és executable i de titularitat municipal.
- Un pressupost real i únic, amb partida específica per a l'espai públic i les zones verdes anunciades.
Conclusió
Les al·legacions sostenen que aquestes contradiccions no són errors de redacció menors, sinó afirmacions incompatibles sobre si mateixes que fan impossible saber quin és el projecte que es proposa. Segons la doctrina del Tribunal Suprem, aquest tipus de defectes generen indefensió material i no es poden esmenar en fases posteriors: obliguen a repetir el tràmit des del principi.
La conclusió és senzilla: un document que no sap si té soterrani, ni per on s'hi entra, ni quant costa realment, no pot ser la base d'una decisió urbanística.
Aquest document és un resum curt de les al·legacions presentades, per facilitar-ne la lectura. Podeu descarregar les al·legacions completes en el següent enllaç.