Nova Comissaria Avantprojecte de
l'Ajuntament de Premià de Mar
Els professionals contesten la trucada, però no poden auxiliar els ciutadans: els seus propis vehicles i accessos estan inundats.
Els mitjans tècnics han caigut: ni tan sols es poden rebre trucades ni els avisos del CRA (central receptora d'alarmes).
Aquest escenari no és una hipòtesi exagerada. Es basa en la cartografia oficial, en els informes dels organismes competents i en episodis reals d'inundació que aquesta zona ja ha patit.
La parcel·la està afectada pels torrents de Can Amell i de la Cisa.
La cartografia oficial identifica episodis d'inundació amb període de retorn de 10 anys.
Els serveis policials han de mantenir-se operatius precisament durant una emergència.
Un servei públic resilient és aquell que continua funcionant durant una emergència. Per això els serveis essencials s'han d'ubicar en llocs segurs, accessibles i operatius fins i tot durant una inundació.
L'Ajuntament ha presentat un avantprojecte per situar la nova comissaria al Camí Ral 239 de Premià de Mar, dins l'expedient municipal I118-2023-48. A continuació es recull la documentació tècnica i les declaracions institucionals de rellevància directa en relació amb el risc d'inundació d'aquesta parcel·la, presentada com a documentació complementària a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el juny de 2026.
Posar en coneixement de l'Agència Catalana de l'Aigua l'existència de documentació tècnica i declaracions institucionals que acrediten que la parcel·la del Camí Ral 239 se situa dins de zones d'inundabilitat i de la conca hidrològica de torrents que desborden amb períodes de retorn de deu (10) anys.
En data 12 de maig de 2026, el Consell Comarcal del Maresme va publicar el Pla Director de les Rieres del Maresme, document de planificació hidrològica d'àmbit comarcal que inclou la cartografia d'inundabilitat, les fitxes hidrològiques de la xarxa de torrents i les propostes d'actuació per a la reducció del risc.
↗ Pla Director de les Rieres del Maresme — Consell Comarcal del Maresme
A la pàgina 11 del document de Fitxes de la xarxa hidrològica i cartografia (document 3 del Pla), s'acredita documentalment que la parcel·la on es preveu ubicar la comissaria de policia local de Premià de Mar es troba inclosa, de manera simultània, en els dos àmbits següents:
↗ Fitxes de la xarxa hidrològica i cartografia (doc. 3)
A la pàgina 12 de l'esmentat document s'especifica que el Torrent de Can Amell desborda amb un cabal de període de retorn de deu anys (Q10), és a dir, amb una probabilitat anual d'ocurrència del 10%.
Q10: cabal amb període de retorn de 10 anys, amb un 10% de probabilitat anual de ser igualat o superat (Directiva 2007/60/CE relativa a l'avaluació i gestió dels riscos d'inundació).
A la pàgina 14 del mateix document s'acredita que el Torrent de la Cisa també desborda amb Q10, i que la inundació resultant afecta igualment la parcel·la on l'Ajuntament preveu ubicar la comissaria de policia local. En conseqüència, la parcel·la objecte del projecte es troba en zona d'inundabilitat per efecte de dos torrents independents, cadascun d'ells amb un període de retorn de deu anys.
Si bé el risc d'inundació amb Q10 (període de retorn de deu anys) de la parcel·la on l'Ajuntament de Premià de Mar pretén ubicar la nova comissaria ja és, per si sol, motiu de preocupació, la situació d'emergència climàtica fa evident que aquest risc empitjorarà encara més. L'Acord GOV/65/2026, de 24 de març, pel qual s'aprova la revisió del Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT), ho constata:
«És per això que la revisió actual respon a l'evolució del risc d'inundacions, agreujat pels efectes del canvi climàtic i per la major freqüència de fenòmens meteorològics extrems, que incrementen la probabilitat d'emergències d'especial gravetat.»
A més, la situació de la parcel·la, propera a la costa, magnifica el problema, tal com indica el mateix INUNCAT a la pàgina 17 de la seva memòria:
«Inundacions de costa: Un aspecte important a considerar és que, si bé els temporals de mar acostumen a inundar zones urbanes amb un drenatge insuficient, també poden agreujar significativament les inundacions d'origen fluvial, ja que l'onatge dificulta el desguàs dels rius cap al mar. Les inundacions causades per l'onatge poden anar acompanyades de processos erosius en platges, esculleres, passeigs... i d'acumulacions de sediments en el rereplatja o en les bocanes dels ports.»
↗ Memòria INUNCAT — Revisió del Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya (24/03/2026)
L'apartat 5.2.1 del PGRI, «Metodologia de priorització dels àmbits d'actuació», recull a la Taula 6 («Categories de risc considerades en la priorització dels TRI») la classificació dels elements vulnerables que s'han de tenir en compte en l'avaluació del risc. Dins la categoria «Públic i Social» el PGRI indica textualment, com a indicador d'elements amb afecció per inundació GREU o MOLT GREU:
«Edificis públics i de les forces de seguretat: Ajuntaments, Bombers, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil, Policia, Protecció Civil»
— PGRI 2022–2027, Taula 6, categoria «Públic i Social»
La rellevància d'aquesta cita és d'una contundència jurídica excepcional: la «Policia» apareix literalment i nominalment al pla de gestió del risc d'inundació vigent del districte, llistada entre els elements vulnerables d'una zona inundable. No es tracta d'una interpretació sistemàtica ni d'una analogia: el propi pla, en el seu text vigent, identifica les seus de la Policia com a infraestructures crítiques que cal preservar de l'exposició al risc.
Un servei d'emergències no és un edifici més: és la garantia que, quan tot falla, algú pot respondre. Ubicar-lo en una parcel·la amb risc d'inundació Q10 no és només una qüestió tècnica o normativa: té conseqüències directes i previsibles sobre la seguretat de les persones.
Si la mateixa parcel·la que s'inunda —o els vials que hi donen accés— queda tallada per l'aigua, la comissaria deixa de poder-hi arribar, els seus propis vehicles hi queden atrapats, i el servei que hauria d'acudir en ajuda de la població es converteix, ell mateix, en una víctima més de la inundació.
Aquesta plataforma no qüestiona en cap moment la professionalitat ni el compromís dels agents de la Policia Local: ben al contrari, és precisament perquè en respectem la feina que denunciem que la ubicació proposada els comprometria greument.
Uns professionals que han de vetllar per la seguretat dels ciutadans no poden fer-ho si el seu propi lloc de treball queda inundat, aïllat o fora de servei precisament durant l'emergència que més els necessita.
Un servei d'emergències que pot quedar fora de servei per la mateixa emergència que hauria d'atendre no compleix la seva funció essencial.
La ubicació d'un servei d'emergències no pot respondre a criteris polítics si aquests entren en contradicció amb les evidències tècniques. Quan s'ignoren els antecedents d'inundació i les avaluacions de risc, es compromet l'operativitat del servei —i la dels seus professionals— precisament durant les emergències, posant en risc la seguretat de les persones i la protecció dels seus béns.
El document original inclou fotografies del vial adjacent i d'accés a la parcel·la objecte del projecte, corresponents a l'episodi d'inundació de l'any 2016, que acrediten gràficament l'afectació real de la zona en episodis de pluja intensa i la vulnerabilitat de l'accés al servei essencial projectat.
Els informes de l'ACA i de l'INUNCAT no són hipòtesis teòriques: estan refrendats per episodis d'inundació històrics i recents que ja han afectat aquesta mateixa zona de Premià de Mar.
Episodi d'inundació, 2016.
Episodi d'inundació, 2016.
Episodi d'inundació, 2016.
Episodi d'inundació, 2016.
Episodi d'inundació, 2023.
Els episodis documentats dels anys 2016 i 2023 demostren que la inundació d'aquesta zona no és una hipòtesi teòrica, sinó un risc amb antecedents recents. Tot indica que, amb l'agreujament de l'emergència climàtica, la situació serà encara pitjor en el futur proper.
El document de Propostes d'actuació i pla d'inversions del Pla Director recull, a la pàgina 17, els principis de la Guia per a la reducció de la vulnerabilitat dels edificis davant inundacions, en els termes literals següents:
«D'acord amb la Guia per a la reducció de la vulnerabilitat dels edificis davant inundacions, les mesures d'autoprotecció es basen en quatre estratègies principals: evitar, resistir, tolerar i retirar. L'objectiu general és: 1) reduir la probabilitat d'entrada d'aigua; 2) minimitzar els danys materials i funcionals; i 3) garantir la continuïtat operativa dels serveis essencials.»
↗ Propostes d'actuació i pla d'inversions
La comissaria de policia local constitueix un servei essencial de protecció civil. La seva ubicació en una parcel·la inclosa en la taca d'inundabilitat Q10 de dos torrents és directament contrària al tercer objectiu de la Guia, que exigeix la garantia de la continuïtat operativa dels serveis essencials davant episodis d'inundació.
Cal posar en relleu que aquestes conclusions han estat redactades pel Consell Comarcal del Maresme, òrgan del qual l'Alcalde de Premià de Mar n'és president des del mes de juliol de 2025.
El Pla Director no es limita a diagnosticar el risc: n'exigeix la conseqüència pràctica, que és garantir la continuïtat operativa dels serveis essencials. La informació aportada en aquest document acredita que l'avantprojecte de la nova comissaria preveu ubicar-la, precisament, en una parcel·la inundable amb un període de retorn de deu anys (Q10). D'acord amb els mateixos criteris tècnics del Pla Director, aquesta circumstància hauria de descartar la ubicació proposada, llevat que es presenti un pla d'actuació concret i verificable que en garanteixi l'operativitat malgrat la inundabilitat — cosa que, fins avui, no s'ha fet pública.
I això és precisament el que el mateix Alcalde de Premià de Mar, en la seva condició de president del Consell Comarcal del Maresme, va advertir en la presentació del Pla de Rieres a Televisió de Badalona (minut 1:58):
«És que fer diagnosi sense fer un pla d'actuació és, a vegades, deixar informes al calaix i que després no tinguin una transposició real.»
Sobre la recurrència històrica de les rierades al Maresme, l'alcalde recorda que no es tracta d'un fenomen excepcional, sinó d'una realitat coneguda des de sempre. Al minut 2:59 afirma:
«La inclemència de la riera és un fet històric... el Maresme normalment sempre apareixia a la tardor per les rierades.»
Sobre la gravetat de les conseqüències de les inundacions, l'alcalde és igualment contundent i recorda que no estem parlant d'un risc teòric, sinó de perills reals que ja han provocat víctimes mortals. Al minut 2:45 de la mateixa entrevista afirma:
«Quan parlem de perills, estem parlant que en alguns casos hi ha hagut morts, perquè quedi clar que estem parlant de perills reals.»
Pel que fa a les previsions d'un agreujament de la situació a causa del canvi climàtic, l'alcalde també ho reconeix explícitament. Al minut 1:15 afirma:
«I ara, amb el canvi climàtic, realment estem en una situació en la qual estem exposats a qualsevol inclemència molt severa del clima, del temps, en qualsevol moment.»
Aplicat a aquest cas, la pregunta és directa: disposa l'Ajuntament d'un pla d'actuació que garanteixi la continuïtat operativa d'un servei d'emergències que és precisament el que ha de protegir, assistir i donar resposta als ciutadans en les situacions de greu perill que el mateix Alcalde descriu, tot i estar ubicat en una zona inundable Q10?
O, per contra, corre el risc que el Pla de Rieres acabi convertint-se, precisament, en un d'aquells diagnòstics que es deixen al calaix, sense la transposició real que el mateix Alcalde reclama, permetent la implantació d'una comissaria en una zona inundable que podria veure compromesa la seva operativitat en els episodis de major risc, és a dir, just quan hauria de donar resposta a les emergències que el mateix Alcalde adverteix?
La resposta és que ni a l'avantprojecte, ni a les converses amb l'alcalde, el regidor i els arquitectes municipals, ni a les licitacions hi ha la més mínima menció ni previsió del risc d'inundacions.
Es fa un Pla de Rieres amb un pressupost de 685,4 milions d'euros per mitigar els efectes de les rierades i corregir errors urbanístics del passat. Però, alhora, a Premià de Mar es proposa construir de nova planta una comissaria de policia i serveis d'emergència en un àmbit que el mateix Pla de Rieres identifica com a inundable en escenari Q10. I no per l'afectació d'una sola riera, sinó de dues.
La mateixa persona que, en la seva condició de president del Consell Comarcal, demana centenars de milions per reduir el risc d'inundació es qui, en la seva condició d'alcalde de Premià de Mar, impulsa un equipament essencial i d'emergències (des de zero) en una zona on aquest risc ja està reconegut i ratificat per el mateix Pla de Rieres. La incoherència és evident i és una contradicció difícil d'explicar.
La consellera Parlón presenta la campanya «tot pot canviar de cop» amb les
inundacions.
Premià de Mar projecta
la nova comissaria de la Policia Local precisament en una zona inundable.
Aquest és un dels missatges centrals de la nova campanya de Protecció Civil «Tot pot canviar de cop», presentada per la consellera d'Interior, Núria Parlon, el 4 de setembre de 2026:
La consellera Parlon presenta la campanya «Tot pot canviar de cop» (4 de setembre de 2026).
«El perill no arriba de manera gradual, sinó que es pot donar de forma ràpida i immediata.»
— Núria Parlon, consellera d'Interior, 4 de setembre de 2026 (govern.cat)
Parlon posa precisament els vehicles com a exemple del perill de reaccionar massa tard:
«Aquella idea de «tinc un segon per treure el cotxe» no és real, perquè el temps canvia molt ràpid i l'orografia d'on et trobes pot provocar que, en posar-te dins del cotxe, aquest pugui ser arrossegat.»
— Núria Parlon, consellera d'Interior, 4 de setembre de 2026 (govern.cat)
I adverteix que les conseqüències poden anar molt més enllà dels danys materials:
«... la situació pot canviar de manera molt ràpida i es poden assumir riscos que posin en perill la nostra vida, més enllà dels béns materials.»
— Núria Parlon, consellera d'Interior, 4 de setembre de 2026 (govern.cat)
I encara una dada especialment contundent:
«Cal recordar que el risc d'inundacions és el que més morts provoca a Catalunya, per damunt dels incendis forestals i d'altres emergències greus.»
— Núria Parlon, consellera d'Interior, 4 de setembre de 2026 (govern.cat)
↗ Font oficial: Generalitat de Catalunya — «Tot pot canviar de cop»
↗ Còpia PDF de la nota oficial
La consellera Parlon: es podran enviar ES-Alerts durant o després de les pluges, i el risc d'inundació no s'ha d'infravalorar.
Segons la mateixa nota de premsa, la campanya «posa l'accent en quatre missatges essencials: seguir les previsions i els avisos, conèixer i evitar les zones inundables, tenir preparat un equip d'emergència i trucar al 112 si es necessita ajuda».
«Seguir les previsions, atendre les alertes i evitar les zones inundables són accions que poden salvar vides.»
— Nota de premsa, govern.cat, 4 de setembre de 2026
Imatges d'un episodi real d'inundació costanera: així de ràpid i violent pot ser "tot pot canviar de cop" a la pràctica.
Si Protecció Civil demana a la població que eviti les zones inundables, per què Premià de Mar projecta precisament en una zona inundable un servei essencial que hauria d'estar plenament operatiu durant una emergència?
La qüestió és especialment rellevant perquè no estem parlant d'un edifici qualsevol. Parlem de la futura comissaria de la Policia Local: personal, vehicles policials, comunicacions i equipaments que poden ser especialment necessaris precisament durant un episodi d'aiguats.
Les advertències de Protecció Civil tenen una conseqüència especialment rellevant quan l'equipament situat en zona inundable és una comissaria de policia.
Si, davant d'un aiguat sobtat, la mateixa Generalitat recomana evitar anar a buscar el vehicle o circular amb ell, resulta difícil justificar que una part essencial de la capacitat de resposta de la Policia Local —els seus vehicles i els seus accessos— se situï precisament en un emplaçament exposat a aquest risc.
En una situació d'inundació ràpida, els agents es podrien trobar davant d'una doble dificultat: no poder retirar amb seguretat els vehicles abans de l'arribada de l'aigua i no poder-los utilitzar una vegada l'entorn comencés a inundar-se. No es tractaria només del risc de danys materials a una flota pública, sinó d'una possible afectació directa a la capacitat operativa de la Policia Local just en el moment en què els ciutadans més poden necessitar la seva assistència.
És a dir, la inundabilitat de l'emplaçament no és únicament un problema de protecció de l'edifici. Pot convertir-se en un problema de continuïtat del servei d'emergència: vehicles immobilitzats o arrossegats, accessos tallats, dificultats per entrar o sortir de la comissaria i agents sense possibilitat de desplegar-se amb normalitat.
La paradoxa és evident: allò que Protecció Civil recomana als ciutadans no fer durant un aiguat —anar a buscar el vehicle o circular-hi— podria ser precisament el que necessitaria fer la Policia Local per poder sortir a auxiliar-los.
La mateixa Generalitat adverteix que «tot pot canviar de cop». I quan això passi, la Policia Local hauria de poder dedicar tots els seus recursos a protegir la població, no a gestionar el risc del lloc on s'ha decidit ubicar la seva pròpia comissaria.
Un ES-Alert davant d'una inundació avisa precisament d'allunyar-se i evitar la zona de risc. Si els agents de la comissaria haguessin de seguir aquesta mateixa indicació, haurien d'evacuar el seu propi edifici. I el mateix comunicat de Protecció Civil hi afegeix una recomanació molt concreta per quan l'aigua ja ha entrat:
«Si entra aigua a l'habitatge, desconnecta l'interruptor general de l'electricitat sempre que ho puguis fer amb seguretat.»
— Nota de premsa, govern.cat, 4 de setembre de 2026
Què passaria si l’aigua arribés a la comissaria? S’hauria d’evacuar? Caldria interrompre el subministrament elèctric? Es podrien mantenir operatius els sistemes de comunicacions, els ordinadors i els vehicles policials? I durant quant de temps? — precisament quan la ciutadania més necessita un servei d’emergències plenament operatiu.
Quan tu necessitis trucar a la Policia Local per una riuada, la comissaria estarà a les fosques i evacuada.
«Evitar les zones inundables.»
Si Protecció Civil demana a la població que eviti les zones inundables, per què Premià de Mar projecta precisament en una zona inundable un servei essencial que hauria d'estar plenament operatiu durant una emergència?
La qüestió és especialment rellevant perquè no parlem d'un edifici qualsevol. Parlem precisament d'un servei d'emergències: agents, vehicles policials, comunicacions i equipaments que han de continuar disponibles quan la resta de la població necessita ajuda.
Incoherència de l'administració: la Generalitat alerta que el risc d'inundació és la principal causa de morts per emergència a Catalunya i demana a la població no acostar-se a zones de risc. L'Ajuntament de Premià de Mar fa exactament el contrari i hi ubica un edifici clau.
L'edifici que hauria de ser el Centre de Comandament Avançat durant una crisi es converteix en un punt d'emergència addicional que els bombers hauran de rescatar.
Un servei essencial ha de protegir, no ser evacuat: en cas d'inundació, la Policia Local ha d'estar al carrer ajudant la ciutadania — no evacuant la seva pròpia comissaria ni quedant-se sense llum ni comunicacions.
Seguretat i sentit comú: un servei d'emergències ha de garantir la seva operativitat el 100% del temps. Ubicar-lo en zona inundable posa en risc els agents, el material i la seguretat de tot Premià de Mar.
Un servei d'emergències no pot estar, de cap manera, ubicat en una zona inundable: ni durant l'episodi, quan hauria de prestar servei a la ciutadania i simplement no podrà fer-ho; ni després, quan els danys soferts per l'edifici poden trigar setmanes a reparar-se, deixant la comissaria fora de servei molt més enllà de l'emergència.
Exigim el canvi d'ubicació de la nova comissaria de la Policia Local a una zona segura.
